MONESTIRS, L’EPICENTRE DE LA VIDA XERPA

Avui he tingut sort, m’he despertat i estic viu, tinc aquesta vida valuosa i no la desaprofitaré” (pensament filosòfic budista)

Tots aquests mesos que he estat vivint al Khumbu, m’han permès, entre moltes altres coses, descobrir els monestirs budistes des d’una perspectiva molt diferent a com els havia vist quan n’havia visitat algun durant algun dels meus trekkings. I també he entès que el budisme, més que una religió en el sentit que el món cristià dóna a la religió, per a la gent Xerpa és una filosofia i un estil de vida.

He descobert que els monestirs (gompa o gonde en llengua xerpa), conjuntament amb les escoles i els hospitals i centres de salut, són una de les tres infraestructures bàsiques de la societat Xerpa actual. Als ulls dels occidentals pot semblar estrany posar al mateix nivell els monestirs que les altres dues infraestructures, però el cert és que, en ple Segle XXI, és així i m’atreviria a dir que també ho és en tot Nepal.

Fins fa 60 anys, la inexistència d’escoles i equipaments de salut, feia dels monestirs el centre de la vida dels xerpes. Els lames eren gairebé les úniques persones amb formació i això els donava una influència molt gran sobre tota la població. A més de l’activitat religiosa establien normes de convivència dels pobles i van anar instaurant un seguit de festes i celebracions de base religiosa que tenien també un component social molt important ja que, sense els sistemes de comunicació actuals, eren les úniques ocasions que tenien els habitants d’aquestes àrees remotes, de trobar-se amb familiars i amics. Per això, totes les celebracions duren diversos dies.

LA CONSTRUCCIÓ DELS MONESTIRS

En l’àrea on he desenvolupat el meu projecte, és a dir des de Kharikhola cap a les valls que arriben fins els peus de les muntanyes, hi ha 24 monestirs dels quals n’he visitat 22. Els més antics es van construir per iniciativa dels caps religiosos de l’època. Els tres primers van ser fundats entre 1667 i 1672 per tres germans lama que formaven part de la tercera generació de xerpes establerts al Khumbu: Sangwa Dorje va construir el de Pangboche, Ralpa Dorje el de Thame i Khenpa Dorje el de Rimijung

Més endavant els monestirs es construïen amb les aportacions econòmiques i el treball dels xerpes de cada lloc. En els darrers 50 anys se n’han construït alguns de nous, com el monestir d’anis (monges budistes) de Thamo el 2002, el de Kharikhola el 2008 o el Tekhongma de Rimijung el 2019, amb aportacions econòmiques molt importants de persones i institucions estrangeres, que també van ser decisives en la reconstrucció dels molts monestirs que van quedar destruïts pels dos terratrèmols del 2015. El manteniment es finança sobretot amb les aportacions de la comunitat de cada monestir.

Tot i que la majoria són de la comunitat budista, n’hi ha alguns que són privats ja que els va construir i els conserva una família i formen part de la propietat familiar. Una de les moltes coses que m’han sorprès durant aquest temps és que qualsevol pot construir un monestir budista y no necessita cap tipus d’autorització.

LA VIDA DELS LAMES

Durant 300 anys els lames es casaven i l’administració dels monestirs passava d’una generació a l’altra seguint la nissaga familiar. No va ser fins la segona mitat del segle XX que alguns monestirs van començar a evolucionar cap a monestirs de cèlibes. Encara avui dia a la majoria de monestirs hi conviuen lames casats i solters.

Un fet comú a tots els monestirs són els alts i baixos en el nombre de lames que hi viuen i en la seva activitat, que marquen les èpoques d’esplendor i declivi. Un altre aspecte a destacar és la dràstica disminució de nous lames que s’ha produït en els darrers vint anys, sobretot com a conseqüència de la planificació familiar generalitzada en el país, que ha fet disminuir el nombre de fills de les famílies. Com que la tradició era que el tercer fill es feia lama i ara la majoria de famílies només tenen dos fills, hi ha poques noves incorporacions. Una de les conseqüències d’aquest fet és que a la majoria de monestirs hi viu només un lama que es cuida del manteniment o no hi viu ningú.

Dels 22 monestirs que he visitat, només en quatre hi ha una comunitat permanent de lames (Lukla, Rimijung, Tengboche i Thame) i en dos (Debuche i Thamo) hi ha una comunitat d’anis.  La vida dels lames dels monestirs consisteix essencialment en l’estudi, la pregària i la meditació; en l’organització de celebracions i festivals comunitaris; i en la direcció de cerimònies privades (casaments, funerals i altres cerimònies familiars)

En els llocs on no hi ha lames o no n’hi ha prou, són els lames dels monestirs més propers, els que se’n fan càrrec. La falta de lames també es supleix amb el que ells anomenen village lama, que són persones que sense ser lames tenen una formació adequada per dirigir cerimònies privades.

TULKU, ELS LAMES RE-ENCARNATS

Un aspecte que em va cridar l’atenció des del primer dia i que per a mi és de difícil comprensió, és l’existència de lames re-encarnats en diversos monestirs i el procediment pel qual són reconeguts com a tals.

Els lames re-encarnats, anomenats Tulku en tibetà, provenen de les re-encarnacions successives dels 25 principals deixebles de Guru Rinpoche que va ser un mestre budista del segle VIII, també conegut com el segon Buda. La tradició estableix que quan un lama re-encarnat està a punt de morir, els seus deixebles li demanen que es re-encarni i ell decideix si vol fer-ho o no. Si decideix que si, una vegada mort els seus deixebles esperen senyals d’algun noi nascut a la zona després de la seva mort. Pot passar temps, normalment anys, fins que no s’identifica algun noi que després de passar una sèrie de proves fetes d’acord amb uns protocols molt estrictes, acaba sent reconegut com a lama re-encarnat. Llavors és traslladat al monestir del seu predecessor i comença un període de formació que dura molts anys i que inclou formació de nivell universitari, sovint en països estrangers.

Durant les meves visites als monestirs he tingut ocasió de conèixer dos tulku. Un és l’abat del monestir de Tengboche, Ngawang Tenzin Zangbu, de 85 anys, amb qui vaig conversar sobre el meu projecte i la seva visió del futur dels xerpes. És un home amb una gran influència en la zona, no sols religiosa sinó també política. L’altre va ser un noi de 9 anys, al monestir de Thame, que va ser reconegut com a re-encarnat de l’anterior tulku del monestir i ara està en el començament del seu procés de formació. Un nen aparentment igual que qualsevol altre que, durant una cerimònia del monestir a la que vaig assistir, seia en un lloc destacat  més elevat que tots els altres lames, a estones llegia els llibres sagrats i a estones mirava al sostre i feia cara d’avorrit. Com qualsevol altre nen hauria fet.

ELS LLIBRES RELIGIOSOS BUDISTES

A l’època que va viure Buda no hi havia llibres i no va ser fins 4 segles més tard que els seus deixebles van recollir els seus pensaments i la seva doctrina en diverses col·leccions de llibres escrits en Sànscrit i Pali que més tard van ser traduïts al Tibetà.

Les dues col·leccions més importants són els Ka-gyur i els Ten-gyur.  

Els Ka-gyur (108 volums) recullen els ensenyaments i paraules de Buda recollides pels seus deixebles. Ka vol dir paraula de Buda i gyur significa traduït.

Els Ten-gyur (226 volums) són comentaris sobre els Ka-gyur escrits pels seguidors de Buda. Es creu que al Solukhumbu hi ha uns 8 Ten-gyur.

Tots els monestirs tenen una col·lecció, més o menys completa, d’aquests llibres religiosos que guarden en unes prestatgeries de la sala principal on fan les cerimònies.

A més d’aquestes col·leccions que es troben als monestirs, també hi ha unes altres col·leccions de llibres d’ús domèstic. Són els Boom i els Domang.

Els Boom són 16 llibres amb 100.000 versos que són com el diari dels pensaments de Buda. Moltes famílies tenen el Boom i criden lames 3 o 4 cops l’any per llegir-los.

El Domang és un sol llibre amb un extracte del més important del Ka-gyur, que tenen la majoria de famílies i que llegeixen un cop al mes.

LA RUTA DELS MONESTIRS (enllaç)

Hi ha tres aspectes dels monestirs que els fan interessants de visitar: la seva arquitectura i decoració molt vistoses, la seva història i els llocs on estan situats. Per això he pensat que podia ser útil obrir un nou apartat del web que sigui com una petita guia, amb un mapa i la  relació de tots monestirs de la zona amb les dades bàsiques de cadascun.

One Reply to “MONESTIRS, L’EPICENTRE DE LA VIDA XERPA”

  1. Ramon Carreté

    Molt interessant, Ramon! Et vaig llegint i em refermo en la idea que n’has de fer un llibre, amb tot això i el que encara ens has d’explicar. Bona feina. Cuideu-vos molt!

    Reply

Respon a Ramon Carreté Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *