Quan respectem el nostre medi ambient, ens respectem nosaltres mateixos (Gyalwang Drukpa)

Abans d’explicar la influència que el canvi climàtic té sobre les glaceres i el clima del Khumbu, voldria destacar l’alt grau de consciència que els habitants d’aquestes valls tenen sobre l’impacte del seu sistema de vida, l’increment de la construcció durant els darrers 60 anys i les activitats turístiques, sobre l’entorn natural del Khumbu. Si a això hi afegim els efectes del canvi climàtic sobre la temperatura i el nivell de precipitacions (aigua i neu) en tota aquesta zona, tenim un còctel explosiu que està produint canvis molt importants en la superfície dels boscos, de les glaceres i dels llacs glacials.

Durant els meus recorreguts per les glaceres de les zones altes de les valls del Khumbu vaig poder constatar tot allò que havia anat llegint en diversos documents divulgatius i de recerca sobre la incidència del canvi climàtic a les glaceres de l’Himàlaia i en especial al Khumbu.

En aquesta zona hi ha una gran concentració de glaceres que es troben en una forta regressió. De les quatre més importants en vaig poder visitar tres: la Ngozumpa, la Khumbu i la Nangpa. La meva sortida inesperada de Nepal pel Covid-19 em va deixar a mig dia de trepitjar la darrera que em faltava veure, l’Imja i el seu llac glacial l’Imja Tse.

La glacera Ngozumpa

És la glacera més llarga de les quatre. Amb el meu amic Pasang vam provar de pujar-hi l’agost del 2019 però el mal temps i una petita nevada quan ja érem a Gokyo ens ho van impedir. Hi vam tornar a finals de novembre, quan la temporada de tardor ja s’acabava, i a la tarda del dia 26, un cop instal·lats al Lodge Namaste de Gokyo, ens vam enfilar fins a dalt la morrena lateral de la glacera i … quin espectacle, quina emoció! Davant nostre hi teníem un riu de glaç de 32 km de llargada, que baixa des del Cho Oyu (8.188 m), a la frontera amb el Tibet, fins una mica més avall de Gokyo. La immensitat de la glacera i la llum del capvespre ho feren únic.

• 

• 

• 

L’endemà al matí, a trenc d’alba, des de dalt del cim del Gokyo Ri (5.360 m), vam poder tornar a gaudir d’unes vistes inoblidables de la glacera i el llac glacial de Gokyo, amb un teló de fons de 5 cims de més de 8.000 m, Everest inclòs.

• 

• 

• 

Com es pot veure en les fotos, les glaceres estan cobertes en gran part per terra i roques que el donen un aspecte de gel brut tant sols esquitxat per petits llacs de color verd o gris. La pèrdua de massa de gel es fa evident en les fotos on s’aprecia l’alçada de les morrenes laterals de les glaceres.

La glacera Khumbu

És la segona més llarga d’aquesta zona i és la més alta del món. S’estén des de sota l’Everest fins una mica més avall el nucli de Lobuche (4.900 m).

• 

• 

• 

A primers de setembre del 2019 vam fer un recorregut per tots els pobles que hi ha entre Namche i Gorak Shep, darrer nucli habitat abans del Camp Base de l’Everest (CBE). El monsó encara era molt actiu però per sort el temps ens va obrir una petita finestra que ens va permetre veure la glacera en tot el recorregut des de Lobuche fins el CBE, així com tots els cims que l’envolten: la piràmide del Pumori (7.165 m), la cresta i cim del Nuptse (7.864 m), el Lhotse (8.516 m) i l’Everest (8.848 m)

Aquesta glacera, actualment només té 10 km de longitud i es redueix a un ritme d’uns 30 m. cada any. A la zona del CBE, el gel es desplaça a una velocitat de 70 m/any mentre que a la part baixa ho fa només a 10 m/any. Una altra dada que ens ajuda a entendre el ritme de la fusió d’aquesta glacera és que la zona on actualment hi ha el Camp Base de l’Everest està a més de 50 metres més avall que quan en Tenzing Norgay i Edmund Hillary van fer el cim per primera vegada, l’any 1953.

• 

• 

• 

• 

La glacera Nangpa

Aquesta va ser la primera zona que vaig visitar l’agost de 2019, després d’arribar a Namche. Vam seguir la vall que puja fins a Thame i d’allà vam seguir per la vall que s’enfila fins el coll del Nangpa La.  Aquest camí, que segueix el curs del riu Bhote Koshi des de Thame cap al nord, és per on passava la ruta de les caravanes de mercaders i iacs entre el Khumbu i el Tibet a través del pas del Nangpa La a 5.716 m., fins que la Xina va tancar completament aquest pas.

• 

• 

Nosaltres el vam seguir fins a Chhule (4.600 m), el darrer assentament de la vall, actualment deshabitat, on hi conflueixen diverses glaceres, la més important de les quals és la Nangpa. Des d’aquí la ruta cap al Tibet seguia pel damunt d’aquesta glacera fins a dalt del coll del Nangpa La. També és la ruta que van utilitzar els primers xerpes per arribar al Khumbu ara fa poc més de 500 anys.

Des de sobre el nucli de Chhule vam poder observar les glaceres que baixen per les valls i la petjada que han deixat durant segles, ara més visible amb el retrocés del gel a causa del canvi climàtic. En aquest punt hi conflueixen les morrenes frontals de diverses glaceres que conformen un paisatge caòtic i fantasmagòric. Malgrat ser la tercera en llargada d’aquesta zona, l’indret on està situada és el més obert de les quatre geleres i és d’una grandiositat impressionant.

La glacera Imja i el cas del ràpid creixement del llac Imja Tso

Aquesta glacera és la més petita de les quatre glaceres referenciades en aquest post i està situada als peus del cim de l’Imja Tse (Island Peak, 6.189 m).

L’interès d’aquesta glacera no és tant per les seves característiques sinó perquè és l’origen del llac glacial Imja Tso, situat a 5.000 m., al final de la glacera. Es va formar els anys 1950 amb l’inici de la fusió d’aquesta glacera, que recula uns 75 m cada any mentre que el llac creix unes 2,5 Ha cada any. Com que això representava un elevat perill que el llac rebentés i provoqués greus inundacions a tot el districte del Solukhumbu, el 2016 es va haver de construir un desguàs per drenar-lo.

• 

• 

A mida que la massa d’aigua creix, la influència de la seva temperatura fa augmentar la velocitat de fusió de la glacera. Aquest fenomen observat a l’Imja Tso fa preveure que d’aquí pocs anys també es formarà un llac glacial al final de la glacera del Khumbu.

Conclusió

Segons un estudi publicat l’any 2009 pel Dr. Lhakpa Norbu Sherpa i patrocinat per l’ICIMOD (International Centre for Integrated Mountain Development), tan sols entre el 1992 i el 2006, les glaceres van disminuir en 9 Ha. i la superfície coberta per la neu es va reduir en 11.344 Ha. Aquest fenomen va provocar l’increment simultani de la superfície de llacs glacials (la majoria tenen menys de 50 anys) i l’aparició de molts llacs nous, que en el seu conjunt van augmentar en 236 Ha. Això ja ens dóna una idea de la magnitud del canvi que s’està produint.

Com que les glaceres ajuden a regular el clima i a mantenir les temperatures més baixes, a mesura que les glaceres desapareixen es crea un bucle que fa augmentar les temperatures a un ritme exponencial. 

A curt termini, com que la fosa glacial augmenta no es preveuen problemes d’abastiment d’aigua però a llarg termini, a mesura que s’esgotin les glaceres, la regió pot enfrontar-se a una crisi d’escassetat d’aigua de difícil solució. Aquest és només un exemple dels innombrables efectes que el canvi climàtic podria generar aquí i que també està passant a escala global.

Com que les llargues caminades per aquelles valls et deixen molt temps per pensar, tot això que explico en aquest post em feia pensar sovint, i m’hi continua fent pensar, en aquella frase anònima “No som el que fem ni el que pensem, tan sols la petjada que deixem”.