L’ORIGEN DE LA IDEA

Quan fem un viatge visitem llocs (pobles i ciutats, monuments, museus, muntanyes i valls …) que ens han cridat l’atenció per alguna raó. Observem, prenem notes, fem dibuixos, fotografies o vídeos, a vegades parlem amb la gent, provem el menjar i les begudes locals, comprem objectes que ens agraden, fets als llocs que visitem. I després tornem a casa amb un munt de vivències i records que conservem en graus d’intensitat i permanència diferent segons la intensitat i l’impacte d’allò que hem viscut en el nostre viatge.

Si ens parem a pensar, però, en el grau de coneixement de la història, la cultura, els valors, les formes i condicions de vida, l’estructura social i les relacions humanes dels habitants dels llocs que hem visitat ens adonarem que la nostra visió és, en el millor dels casos, molt superficial ja que pel temps que hi hem estat, tot i que hi hàgim posat interès, no hi hem pogut aprofundir.

Els dos grans canvis en la vida del poble Sherpa al Khumbu

Jo he tingut la sort d’anar a Nepal 6 vegades en els darrers 20 anys a fer diversos trekkings, quatre a les valls del Khumbu, regió habitada majoritàriament pel poble Sherpa. En el decurs del temps entre el primer i el darrer trekking he pogut constatar els canvis profunds que s’han produït a la regió amb una incidència, però, molt desigual segons el poble o la vall que visitem.

La muntanya

El nombre d’expedicions, trekkings i turistes a les valls del Khumbu ha anat augmentant progressivament des de la primera ascensió a l’Everest el 29 de maig de 1953, i amb molta més intensitat en els darrers 30 anys.

Aquest fet ha representat, sens dubte, una millora substancial per l’economia d’aquestes valls i la seva gent, que han vist com la activitat turística complementava i, en molts casos, substituïa la precària economia basada en l’agricultura, la ramaderia i el comerç. Al mateix temps, com a qualsevol altra part del món, l’arribada de moltes persones procedents d’arreu està influint en la forma de vida dels seus habitants i no sempre positivament.

La tecnologia de la informació i la comunicació

L’altre fet que està produint un gran impacte en les valls històricament incomunicades de Nepal, és l’accés generalitzat a la telefonia mòbil, Internet i les xarxes socials. A les valls del Khumbu des de fa 4 o 5 anys ja disposen d’una bona cobertura de telefonia mòbil amb serveis 3G segons les zones.

En aquest aspecte es pot afirmar que, de la mateixa manera que ho va fer l’electricitat, la tecnologia de les comunicacions ha produït en molt poc temps un canvi, en positiu, en la vida dels Sherpes que viuen en aquestes valls.

El 2014 la imatge que més em va impactar va ser la d’homes i dones transportant pesades càrregues amb el material d’expedicions i trekkings o qualsevol altra mercaderia que s’hagi de pujar o baixar (sobretot pujar), penjades del front mitjançant una cinta (konam en Sherpa o naamlo en Nepalès) i a l’hora parlant pel mòbil.

La convivència amb naturalitat entre un sistema de transport ancestral i unes telecomunicacions d’última generació, és una gran contradicció. És una imatge per reflexionar.

En aquestes valls la orografia i la economia del país fan impossible construir-hi carreteres i això fa pensar a dia d’avui, que estan “condemnats” per sempre a fer el transport amb animals (iacs i mules) i persones. És cert que el transport amb helicòpter està reservat a quatre privilegiats però qui sap si els drons ho canviaran. Temps al temps!

La realitat és que ara, mentre tresquen pels camins, poden parlar entre ells, amb casa seva, amb un proveïdor o amb un client. Internet i les seves xarxes els han connectat entre ells i amb tot el món. A nosaltres se’ns fa difícil mesurar aquest impacte en les nostres vides perquè hi hem anat arribant poc a poc des que es va inventar el telèfon i més recentment Internet, però ells han passat pràcticament d’un complet aïllament a la connexió total, en 3 o 4 anys.

Cal dir però que, de moment, això és així en les valls més transitades però no en les més apartades i poc freqüentades.

Conèixer a fons de quina manera aquests dos fets, el turisme i la tecnologia, impacten en tots els aspectes (socials, culturals, econòmics o religiosos) de la vida del poble Sherpa, és el fil conductor d’aquest projecte. 

OBJECTIUS

  • Observar, conèixer, entendre i difondre com és la vida dels habitants Sherpa de les valls del Khumbu, de Nepal, en el segle XXI
  • Analitzar l’impacte econòmic, social i cultural de trekkings, expedicions i activitats turístiques sobre els habitants d’aquestes valls en els darrers 75 anys
  • Analitzar l’impacte que l’arribada de les tecnologies de la informació i comunicació ha tingut en la vida dels habitants del Khumbu

ACCIONS DEL PROJECTE

Per assolir els objectius del projecte es preveuen les següents accions:

  • L’estudi de documentació gràfica i escrita existent, previ a l’inici de l’estada, per tal de tenir un coneixement el més ampli possible del poble Sherpa
  • El contacte directe amb la gent que viu en aquestes valls, amb diverses visites als diferents pobles de cada vall, durant les quatre estacions climàtiques de l’any, per conèixer de primera mà com és la seva vida i les diferències que hi ha segons la vall on estan situats i segons les diferents estacions de l’any
  • La recollida d’informació verbal i gràfica (foto i vídeo) que serveixi per documentar els resultats del projecte
  • El seguiment i observació dels festivals (les seves festes) més importants que se celebren durant l’any així com de cerimònies i rituals socials (naixements, casaments, funerals, assemblees dels pobles, etc.) que es puguin esdevenir durant l’any
  • Trobades amb persones rellevants en els diversos aspectes de la vida de les valls com ara els lames responsables dels  monestirs, els responsables dels nous Comitès de Desenvolupament del Pobles (VDCs en les seves sigles en anglès), responsables del Sagarmatha National Park, Sherpes que treballen per expedicions i el trekkings, proveïdors d’allotjament i restauració, ONGs que treballen a la zona, mestres de les escoles, metges dels hospitals, etc.
  • Visites i estudi del material del Sherwy Khangba Center (Museu de la Cultura Sherpa) de Namche Bazaar i el seu centre de documentació així com del museu i la biblioteca del Centre Cultural del Monestir de Tengboche

CALENDARI

El projecte, inicialment consistia en un any d’estada continuada a Namche  per poder viure de primera ma com és la vida del poble Sherpa  durant el cicle complet d’un any, ja que les condicions climàtiques i d’afluència de turistes i muntanyencs influeixen molt d’una estació a l’altra.

A causa de les limitacions legals de la durada dels visats d’estada al país, el projecte es desenvoluparà en dos períodes de 5 mesos, un l’any 2019 i l’altre el 2020. Les dates previstes són d’agost a desembre de 2019 i de febrer a juny de 2020.

ÀMBIT GEOGRÀFIC I POBLACIÓ

El projecte es centra en les diverses valls del Khumbu des de Lukla cap al nord.

Aquest territori està situat a la Província 1 del Nepal, Districte de Solokhumbu, Gaunpalika (municipalitat rural) de Khumbu Pasang Lhamu amb 8.989 habitants (cens 2011).

Inclou, entre altres, els antics VDCs: Chaurikharka (3.709 hab. dels quals 1.912 sherpes)), Namche (1.540 hab. dels quals 1.038 sherpes) i Khumjung (1.912 hab. dels quals 1.534 sherpes)

VISITES A LES VALLS

El nucli essencial del projecte és el coneixement de la vida del poble Sherpa que es pugui obtenir amb el contacte directe amb els habitants durant les visites als diversos nuclis habitats de les valls del Khumbu.

La durada d’aquestes visites s’ajustarà als nombre de nuclis a visitar, les persones amb qui parlar i l’experiència de les visites ja fetes.

Les visites s’agruparan per valls, de la següent manera:

De Lukla a Namche:

Lukla, Chheplung, Ghat, Phakding, Monjo i Jorsale

Namche i els seus voltants:

Namche, Khumjung i Khunde

De Namche  a Thame:

Thamo, Thame , Thengpo Kharka, Marulung i Lungden

De Namche a Gokyo:

Gyele, Macchermo, Gokyo i Phortse

De Namche a Gorak Shep:

Monestir de Tengboche, Pangboche, Pheriche, Lobuche, Gorak Shep, Dingboche i Chhuckung

EL SUPORT DE LA GENT LOCAL

Si bé hi ha un bon nombre de gent que parla idiomes europeus, sobretot l’anglès, es considera imprescindible la col·laboració d’una o més persones Sherpa que, amb un bon nivell d’anglès, puguin assegurar una bona comunicació amb els habitants de les valls, amb els idiomes nepalès i sherpa per garantir la solvència dels resultats del projecte.

Aquesta persona o persones, que han de tenir un bon coneixement de la història del poble Sherpa i del seu sistema de vida, també hauran d’assumir l’explicació del projecte a la gent del país, la preparació de les visites a les valls i les trobades amb les persones que es consideri interessant de fer així com l’acompanyament, quan sigui necessari, en els desplaçaments pel territori.

 DIFUSIÓ DE RESULTATS

El projecte perdria molt del seu sentit si no se’n fes una difusió àmplia i diversificada dels resultats.

Per compartir l’experiència i fer-ne una àmplia difusió, es preveu:

Publicar un blog en anglès i català amb posts sobre el desenvolupament del projecte i amb la documentació que es vagi generant (escrits, fotografies, vídeos, entrevistes, enllaços d’interès, etc.)

Obrir un compte a Instagram, específic pel projecte, com a eina àgil i immediata de seguiment del projecte.

Instal·lar una webcam permanent a Namche Bazaar en un emplaçament des d’on es puguin oferir imatges en temps real des de l’Everest al Kongde Ri.

Redactar escrits o realitzar gravacions audiovisuals periòdiques (quinzenals o mensuals) per a mitjans de comunicació interessats, sobre temes d’interès per a la seva audiència.

Realitzar fotografies i vídeos per acompanyar i il·lustrar les informacions i que també s’oferiran, en la part que sigui del seu interès, al Museu de la Cultura Sherpa (Sherwi Khangba Center) de Namche Bazaar i a altres entitats Nepaleses que hi puguin estar interessades.

Al finalitzar l’estada a Namche, amb el material generat es preveu muntar una exposició, amb vocació de ser itinerant, on es puguin veure tant fotografies com muntatges audiovisuals. L’exposició podria anar acompanyada d’una xerrada-col·loqui de presentació.

Tot i no tenir-ho previst inicialment no es descarta l’elaboració d’una publicació (en suport paper i/o digital) que expliqui l’experiència i serveixi de difusió, sobretot cap al món occidental, de la vida del poble Sherpa. 

Gener 2019