DUMCHI, DANSES I FOC PER CONNECTAR AMB LA FORÇA DE LA VIDA

La celebració amb més esperit comunitari dels xerpes

Si em preguntéssiu què és el que més greu em sap haver-me perdut per haver hagut de tornar abans d’hora, no dubtaria ni un moment: el Dumchi, el festival més important de l’any per la comunitat Xerpa del Khumbu. Aquest any, malgrat totes les restriccions que té el país, l’han pogut celebrar i em diuen que hi ha gent que viu en altres zones del país, Kathmandu inclòs, que se les ha enginyat per pujar fins dalt el Khumbu i gaudir del “seu” festival.

ORIGEN I ORGANITZACIÓ

El Dumchi és un festival que té l’origen en la fundació dels monestirs de Pangboche, Thame i Rimijung, ara fa 375 anys. Després d’èpoques en què quasi s’havia perdut, a les darreres dècades ha recuperat importància. Actualment es celebra en vuit pobles del Khumbu a l’ època del monsó, a finals de juny o començaments de juliol (aquest any 2020 va ser de l’1 al 4 de juliol). És just quan acaba la feina de plantar patates i abans no es traslladen els ramats, durant els tres mesos d’estiu, a les pastures de les zones altes de les valls.

També coincideix amb la tornada a casa dels xerpes que han estat treballant en trekkings i expedicions durant la temporada de primavera. Són molts el xerpes que viuen a Kathmandu que aprofiten aquest festival per passar uns dies al Khumbu per retrobar-se amb familiars i amics. Per totes aquestes raons és el festival més important des del punt de vista social, per als xerpes del Khumbu.

Imatge de Guru Rinpoche

El principal propòsit del festival és celebrar el naixement de Guru Rinpoche, que segons la tradició va néixer en una flor de lotus a començaments del segle VIII i que és considerat el fundador del budisme tibetà. En molts llocs, aquest festival també es dedica a líders espirituals més locals. Al Khumbu honoren Lama Sangwa Dorje, que va fundar el monestir de Pangboche, i Lama Ralpa Dorje que va fundar el de Thame. El Dumchi també té l’objectiu de prevenir desgràcies i promoure la pau i la prosperitat als pobles.

A cada poble on es celebra, el Dumchi està patrocinat per vuit famílies, conegudes amb el nom de lawa, que es van alternant cada any de manera rotatòria. Malgrat la responsabilitat i les despeses que comporta aquest patrocini, per a les famílies xerpes és el reconeixement com a família independent i membre de la comunitat del seu poble. Actualment, a causa dels elevats costos que aquesta organització comporta per a les famílies lawa, hi ha un moviment creixent per limitar els costos i perquè altra gent del poble faci petites aportacions per ajudar a l’organització.

En la preparació també hi participen els monjos del monestir del poble, si n’hi ha, i sinó monjos arribats d’altres monestirs per a l’ocasió, que preparen els altars i els objectes rituals.

Entre les vuit famílies lawa ofereixen dinar i sopar a tots els assistents durant els quatre dies del festival, així com te, chang (licor d’arròs), tongba (licor de mill), cervesa i begudes refrescants. També són els encarregats de col·locar els llargs pals amb banderes d’oració en el lloc on es fan les cerimònies.

A Namche, aquest festival es desenvolupa en dos espais diferents. La cerimònia del primer dia té lloc sota una gran roca on hi ha pintada la imatge de Guru Rinpoche, situada fora del poble una mica més amunt d’on hi ha el monestir. La resta de cerimònies i activitats socials es desenvolupen en el mateix monestir, on hi ha un bonic pati, tipus claustre, que, amb el pas del temps, s’ha convertit en una espècie de local social del poble.

Llocs on es celebra el Dumchi, a Namche

A Thame, antigament es celebrava al monestir del poble fins que l’any 1952 es va convertir en un monestir de lames cèlibes. Llavors la celebració del Dumchi es va traslladar al barri anomenat Thame de Dalt, on hi van construir un gran chorten (stupa en nepalès) envoltat d’un gran espai que cada any cobrien amb lones per protegir-se de la pluja del monsó durant les celebracions.L’any 1998, amb l’ajut de l’organització austríaca Eco Himal (www.ecohimal.org), hi van construir un edifici destinat a aquesta celebració. Els dos terratrèmols de 2015 ho van destruir tot.  

La comunitat Xerpa va reconstruir el chorten en molt poc temps i gràcies a donacions estrangeres de Japó, Gran Bretanya i Alemanya, la comunitat de Thame va construir un Centre Comunitari que, a més de la celebració del Dumchi, acull activitats socials i educatives durant tot l’any.

EL PROGRAMA DEL FESTIVAL

La data del festival Dumchi  és la mateixa en tots els pobles i el programa és bàsicament el mateix. En aquest post explico el programa que segueixen a Thame.

Els preparatius del festival duren 11 dies i comencen el primer dia del cinquè mes del calendari tibetà (aquest any va ser el 22 de juny).

Durant aquests dies les famílies lawa ultimen l’organització del festival, preparen un altar per l’ocasió i reparen els desperfectes que s’hagin produït en el chorten des de l’any anterior. L’abat del monestir beneeix la mantega acolorida que els monjos lama utilitzaran per elaborar les torma, que són unes figures de formes diverses, molt treballades, fetes amb una massa elaborada amb arròs bullit.

L’últim dia dels preparatius, un cop tot està a punt, repinten de blanc el chorten i fan un “reconsagració” del lloc. És aquest dia quan, a mitja tarda, es reuneixen veïns i monjos lama per plantar els pals amb les banderes d’oració al voltant del petit santuari del poble. Finalment reparteixen una bola d’arròs bullit (drubzhag) a tots els assistents.

El 12è dia (enguany el 2 de juliol) comencen les celebracions pròpiament dites que s’allargaran durant 4 dies. Les cerimònies acostumen a començar a mitja tarda i s’allarguen fins ben entrada la nit.

El primer dels 4 dies té lloc la lhapsang, una cerimònia amb ofrenes per complaure els déus, entre els quals s’hi inclou la deessa Khumbi Yullha, protectora del Khumbu. Segueix un ritus per espantar els mals esperits. Quan ja s’ha fet fosc comença la logpar, una cerimònia per “domesticar” la terra i per la protecció dels seus habitants. Són cinc danses, algunes amb màscares, que executen els monjos lama del monestir. Després encenen una foguera on, mentre els monjos lama executen algunes danses, hi llencen tormes i licors que provoquen unes flames espectaculars de colors ataronjats. El dia acaba amb les logcham, unes danses per connectar amb la força de la vida.

El segon dia comença amb les representacions, per part dels monjos lama, de dues obres de l’anomenat Tresor del Nord (revelacions i font de coneixement del budisme tibetà). Després d’un descans, les famílies lawa arriben ballant i cantant, carregats amb sacs d’arròs per repartir entre els assistents. Mentre tot això passa, es serveixen tota mena de begudes (te, cervesa, chang, tongba) als assistents. A mitja tarda es serveix un àpat d’arròs i patates, i tothom rep quatre saquets d’arròs.

Més tard es trien les vuit famílies lawa de l’any següent i se’ls obsequia amb una torma blanca que guardaran a casa seva fins el proper Dumchi. El dia acaba amb les famílies lawa de l’any i les acabades d’escollir, cantant i ballant cançons tradicionals del Dumchi, mentre ofereixen chang  als monjos.

El tercer dia al matí, els monjos lama fan una cerimònia d’ofrena d’encens i de meditació que acaba amb la benedicció dels assistents. A primera hora de la tarda, les famílies lawa serveixen te i sopa de fideus, acompanyat de diversos vegetals en conserva, als monjos i altres convidats. Més tard comença a arribar la gent del poble i dels voltants amb els seus millors vestits i joies, per assistir a la cerimònia de benedicció per una llarga vida (tsewang) i un cop acabada, amb la pregària de “victòria al déus”, es dóna per finalitzat el Dumchi.

Però la festa continua. Es serveix arròs i patates acompanyat de tota mena de begudes a tots els assistents i la gent, especialment el jovent, comencen a ballar fins ben entrada la nit, formant llargues línies, l’un al costat de l’altre, amb els braços entrellaçats per l’esquena, tot cantant les seves cadencioses cançons, mentre evolucionen els complicats passos de les seves danses tradicionals. . És la nit de lluna plena.

L’últim dia, tot i que el festival estrictament parlant es va acabar el dia abans, és el moment d’endreçar el lloc de la celebració, i de recollir i tornar al seu lloc tots els objectes sagrats que s’han fet servir. Això ho fan, en processó pujant cap al monestir. A mig camí, quan són a la carena que separa els dos barris de Thame, fan una última cerimònia amb ofrenes i crema d’encens. Els objectes sagrats es guarden en un petit santuari del monestir i … fins l’any que ve!  

Com no se us haurà escapat, els elements recurrents d’aquestes celebracions (foc, danses, cançons, menjar i beure) els podem trobar en moltes de les nostres festes populars. Això em fa pensar que les diferències culturals i religioses entre dos mons com són el dels xerpes i el nostre, potser tampoc són tan grans. Aquesta és la bellesa de la vida!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *