Moltes cultures d’arreu del món celebren festes comunitàries i la Xerpa no és una excepció. Aquestes celebracions són especialment importants per les comunitats que viuen en llocs isolats ja que són les ocasions que tenen  les famílies i els amics per trobar-se  .

La majoria de les feines de la gent d’aquestes valls són feines dures, sovint perilloses, que els deixen poc temps per trobar-se i fer vida social. Per això els festivals i celebracions anuals, en monestirs i pobles, són les ocasions que tenen per a la vida espiritual, la diversió, la vida social i el descans.

Molts dels festivals xerpes són religiosos, coma ara el Mani Rindup, el Dumchi, el Nyungne o el Chirim Lhabsang, però també en tenen de laics, com són el Losar, el Yarchang o el Phagnyi. De totes maneres, tots els religiosos tenen una component laica.

Gairebé tots aquests festivals tenen uns organitzadors-patrocinadors, que canvien cada any i que es cuiden de l’organització i es fan càrrec de les despeses.

Com que són molts els festivals que celebren durant l’any, he pensat que seria bo fer una descripció dels que he vist fins ara. I l’any que ve, cap al final de la meva estada aquí,  ja parlaré dels altres.

Nyungne

Dos cops l’any, en molts monestirs organitzen el Nyungne, que és un retir pel desenvolupament  espiritual, mitjançant la renúncia que suposa el dejuni, la pregària i el silenci. Té una durada de 3 dies, durant els quals els participants fan vida al monestir. Ho organitzen els monestirs i ho paguen els participants.

• 

• 

El primer dia, Lhabsang, fan pregaries dins els monestir, cuinen i mengen normalment. El segon dia, khungsang, és de dejuni i silenci absoluts. Resen i reciten mantres en silenci i donen voltes als monestirs. El darrer dia, chowa, acaba el dejuni i tornen a menjar i beure.

• 

• 

Els primers dies d’agost, vaig poder veure aquest retir en el monestir de Namche. Van fer dos torns de 3 dies, amb unes 25 persones per torn, totes amb vestits tradicionals xerpes. Durant les dues nits del retir dormen en els porxos del pati del monestir.

Phagnyi

A primers d’agost, a la majoria de pobles celebren la festa del Phagnyi,                que en xerpa significa dia del porc. És una festa totalment laica amb un grup que es cuida d’organitzar-ho i els participants paguen els costos.

• 

• 

A Namche la festa dura 3 dies, però en aquest cas tothom va a dormir a casa seva. És una festa per passar-s’ho bé. Són 3 dies durant els quals esmorzen, dinen i sopen en el lloc on es fa la festa, canten i ballen i sobretot juguen. Es passen els 3 dies jugant a cartes. A totes les dependències d’on es fa la festa hi ha taules, amb piles de diners, amb grups d’homes o dones jugant a cartes. Això és així perquè és l’única ocasió de l’any en que està permès jugar amb diners, en llocs públics. I ho aprofiten de debò!

• 

• 

Cap al vespre és el moment de ballar. Uns ballen amb música nepalesa moderna i d’altres fan els seus balls tradicionals i canten les seves cançons. En el cas de Namche, que és on jo vaig participar-hi, els acompanyava un veí amb un dramnyang, un instrument tradicional xerpa de 3 cordes.

• 

• 

Antigament aquesta festa era per celebrar que la temporada més dura de les feines agrícoles ja s’havia acabat. Ara s’hi afegeix el fet que també s’ha acabat la temporada turística de primavera i la gent té temps per descansar i fer gresca.

Losar Pulu

És un festival laic que es celebra el dia de lluna plena de novembre, per celebrar les collites de l’any, tot i que actualment també es celebra en llocs que no son agrícoles, com és el cas de Namche.

Durant tot el dia i fins be entrada la nit, grups d’homes i dones, als que a la tarda se’ls afegeixen la canalla quan surten d’escola, passen a cantar cançons tradicionals, porta a porta per totes les cases del poble. Les cases els donen diners, menjar i beure. Hi ha cases que els posen una kata (mocador llarg de seda per desitjar sort) i  sovint els seus habitants s’afegeixen a cantar i ballar. Els diners que recullen, que són molts, van destinats al manteniment del monestir i a la comunitat del poble.

• 

• 

Tothom va vestit a l’estil tradicional xerpa que és molt elegant i, tant homes com dones llueixen les millors joies. A Namche, el grup més nombrós d’aquest any va ser el format per membres Grup de Dones i el Club de Joves.

• 

• 

Dies després, tots els grups es troben una tarda al pati del monestir i fan una festa amb música, cançons i balls tradicionals, representacions teatrals i un sopar comunitari.

Chirim Lhabsang

És una cerimònia religiosa per invocar la protecció dels déus per a la terra, els conreus, els ramats i la gent. L’organitza la comunitat de cada poble, que cada any designa uns organitzadors (lawa) que es fan càrrec de la preparació i les despeses de la cerimònia. Generalment es celebra al final de la primavera, però al poble de Thame ho fan a finals de novembre.

• 

• 

Aquells dies jo estava allotjat a casa de l’organitzador d’aquest any i vaig tenir l’ocasió, i la sort, de veure com el dia abans dos monjos del monestir de Thame preparaven les torma, que són unes figures de formes diverses, molt treballades, fetes amb una massa elaborada amb arròs bullit.

L’endemà al matí, les torma i tots els altres elements necessaris per la cerimònia es traslladen cap el lloc que el poble ja té per aquestes ocasions. A Thame és una petita construcció, que ells anomenen santuari, situada dalt d’un immens bloc de pedra que hi ha al mig d’un camp, on la gent es situa durant la celebració.

• 

• 

La cerimònia dura unes tres hores, durant les quals dos o tres monjos reciten mantres i toquen trompes i timbals. Mentre, la gent que hi assisteix, que són quasi totes les famílies del poble, parlen entre ells i beuen té o Chang, que és la beguda alcohòlica que ells elaboren a partir de l’arròs. Acabada la cerimònia, fan una petita festa en el mateix lloc, amb danses i cançons, i s’entornen cap a casa seva. Els mateixos veïns em van explicar que, després d’aquesta cerimònia, tornen a casa amb molt més optimisme i confiança en el  seu futur.