Visitant tots els pobles d’aquestes valls, gairebé a tots hi he trobat un Grup de Dones (Women’s Group) i un Club del Jovent (Youth Club). Des d’un bon principi em vaig adonar que aquestes dues organitzacions són les úniques de la societat Xerpa, a cada poble. És per això que em sembla important dedicar-hi un post.

La dona en la societat Xerpa

En la societat Xerpa, les dones han tingut des de sempre un tracte d’igualtat amb els homes i han tingut un rol preponderant en la vida familiar. La majoria de les decisions en l’àmbit familiar les han pres i les continuen prenent les dones. Les herències, propietats, diners i bestiar,  es reparteixen per igual entre fills i filles.

Potser actualment ja és anecdòtic, però històricament hi ha hagut un fet singular de la societat Xerpa que em sembla interessant d’explicar. És la poliàndria, el fet que una dona té més d’un marit, que ha estat fins fa pocs anys una pràctica molt estesa i amb prestigi. En canvi, la poligàmia, un home que té més d’una dona, tot i estar acceptada, era una pràctica molt poc freqüent. Ambdues pràctiques actualment són inexistents.

Pel què he anat veient durant aquest temps, la situació d’igualtat d’homes i dones, tot i que en teoria és així, a la pràctica hi ha aspectes que l’impacte del turisme o la evolució de les formes d’entreteniment o comunicació, han representat un pas enrere en alguns aspectes, almenys des del punt de vista de la cultura occidental.

Les noves feines que va portar el turisme, portejadors i guies principalment però també conductors de caravanes de bestiar de transport, són la causa que molts homes passin llargues temporades lluny de casa treballant per trekkings i expedicions.

• 

• 

Això, mica en mica va suposar que les feines agrícoles i ramaderes recaiguessin en les dones, que les van afegir a les que tradicionalment ja feien, de tenir cura de la casa i la família. Així, avui dia són les dones les que veus collint les patates, tallant l’herba, munyint la nak (femella del iac) o conduint els ramats. La imatge més descriptiva d’aquesta situació la tenim amb la d’una dona treballant a l’hort amb el bressol a l’esquena.

• 

• 

A tot això s’hi ha d’afegir que, com que moltes famílies han obert lodges, la gestió dels lodges, quan l’home és fora, també l’assumeixin les dones.

Hi ha un fet que ha suavitzat una mica aquesta situació en els últims 10 anys. L’arribada del telèfon mòbil en aquestes zones de muntanya. Gràcies a això, ara no cal que els homes es passin setmanes o mesos a Kathmandu, com abans, per concretar una feina sinó que ho poden fer des de casa o fins i tot durant els trekkings.

El lleure és un altre faceta de la vida de les dones Xerpa que, amb la incorporació de noves formes d’entreteniment i relacions socials que abans no existien (bars, senzilles discoteques, clubs de billar), han fet aflorar la desigualtat. Les noies fan menys activitats a l’exterior que els nois i, per exemple, un cop compromeses o casades, ja no surten els vespres perquè està mal vist.

Els Grups de Dones

Davant d’aquesta situació, els Grups de Dones, a cada poble, han assumit un paper fonamental en l’empoderament de la dona, en la defensa del medi ambient i també en la preservació de la cultura Xerpa. Aquests grups poden arribar a tenir, en els pobles més grans, entre 50 i 60 sòcies, d’edats que van dels 25 als 60 anys.

Amb la seva acció, en els últims 10 anys, han impulsat un avenç molt important en l’empoderament de les dones. Les sòcies es comprometen a passar temps al Grup de Dones i deixar les feines de casa per una estona. Aprenen a ser independents dels marits. Comencen a voler quedar-se als pobles perquè, amb la formació i l’ajuda del grup, tenen més oportunitats d’obrir-se camí professionalment.

La clau per l’empoderament ha estat, sens dubte, la incorporació de la formació a les seves activitats. Fan formació sobre lideratge, gestió administrativa, conscienciació i prevenció de la salut de les dones (càncer de mama, úter, etc.), anglès, danses i cançons Xerpa.

• 

• 

A més de les accions de formació, en molts pobles gestionen la recollida de les escombraries, generalment porta a porta, en col·laboració amb l’SPCC (Sagarmatha Pollution Control Committee), mitjançant personal contractat i retribuït. Diverses vegades l’any organitzen una neteja general del poble i els seus voltants, habitualment de manera conjunta amb els Clubs del Jovent. I també fan tasques de suport a famílies pobres o amb problemes.

A cada poble desenvolupen projectes molt diversos per a la comunitat que poden anar des de fer de voluntàries per l’organització de l’arribada de la Marató de l’Everest, a Namche, passant per la construcció de l’heliport de l’hospital o del camí per anar al Hillary Memorial, a Khunde, fins a fer paelles i altres estris de cuina amb les llaunes de begudes, a Monjo.

Els Clubs del Jovent

La vida del jovent ha sofert una transformació molt gran en les darreres dècades, gràcies a la formació però també com a conseqüència de l’impacte del turisme. Les transformacions han estat en general positives (formació, oportunitats de feina, millora del nivell econòmic) però també n’hi ha de negatives (aparició de drogues o consum  d’alcohol). La conscienciació dels mateixos joves sobre aquestes transformacions van fer sorgir, durant els anys 1990, els Clubs de Joves a molts pobles.

Són grups que poden arribar a tenir 80 o 90 membres en els pobles més grans, amb més nois que noies (un altre senyal de la desigualtat) d’entre 25 i 45 anys. Entre les seves activitats destaca la formació, sobretot en matèries que els siguin útils per crear o gestionar negocis i feines més enllà de fer de guies de muntanya.

Fan treball comunitari com ara l’ajuda a gent necessitada, el trasllat de malalts, a peu, als llocs d’atenció mèdica i als hospitals, campanyes de conscienciació sobre el consum de drogues i alcohol, o, en segons quins pobles, la recollida d’escombraries.

• 

• 

Organitzen activitats i competicions esportives i treballen per la defensa de la cultura Xerpa a través del teatre, les cançons, les danses o la llengua.

A diferència del què passava fa 15 o 20 anys, a la pregunta de si els joves fan l’opció de viure aquí o prefereixen anar a Kathmandu o a l’estranger, la resposta és: quedar-se aquí. Sobretot els nois. Les noies veuen més oportunitats professionals i personals a Kathmandu o a l’estranger.

En alguna de les trobades amb aquests grups els vaig preguntar per la pràctica religiosa del jovent i em van explicar que la majoria són practicants budistes a partir dels 30 anys. Abans, els més joves en passen una mica, o molt, perquè volen ser independents i diferents dels seus pares, però més endavant, quan entenen les raons i el significat de les pràctiques religioses, s’hi agafen. Pel què fa a les festes tradicionals, que en tenen moltes, em van explicar que les defensen perquè són l’ocasió que té que la gent, aquí, de trobar-se i fer comunitat. Quan no hi havia mòbils ni xarxes socials, eren els únics moments per estar junts i saber els uns dels altres. Ara, encara que els joves tots tenen grups de Whatsapp i Viber i estan sempre en contacte, també són a les festes on es troben joves i grans, homes i dones, fan ofrenes i pregàries (ja que la majoria de festes tenen una base religiosa), llueixen els vestits tradicionals, canten i ballen, juguen a cartes, riuen molt i es passen llargues estones parlant. Coses que, excepte parlar, almenys de moment no es poden fer pel mòbil.