“No us refugieu en el passat, no somieu amb el futur, concentreu la ment en el moment present” (pensament de Buda, que al meu entendre avui podem aplicar als temps que estem vivint)
Els rituals religiosos i culturals xerpes es mantenen gairebé inalterats pels fets importants de la vida: naixement, matrimoni i mort. La “cultura interior” dels xerpes, que és la que regeix els moments importants de la vida, es manté relativament inalterada malgrat els canvis evidents en molts aspectes de la “cultura externa” com ara l’habitatge, el vestir o les oportunitats educatives i econòmiques.
Malgrat els mesos que he viscut en aquesta zona, no he tingut ocasió de poder veure cap dels tres rituals de la vida, excepte una breu observació d’una pregària funerària, però sí que he pogut parlar-ne amb la gent. Això i la recerca en estudis antropològics i altres publicacions, em permet explicar-vos com viuen els xerpes els tres principals passos de la vida.
És una mandala, un quadre complex que representa la visió budista de l’univers. La Roda es divideix en cinc o sis regnes o estats en què una ànima pot renéixer.
EL NAIXEMENT
La tradició estableix que els fills es tinguin un cop s’hagin completat les tres etapes del matrimoni, però el que és més freqüent és que els fills neixin abans del Demchang (última etapa del procés matrimonial). Això, entre els xerpes es considera una mica “contaminat” però ho resolen amb l’ofrena d’aigua sagrada per part de la família del pare a la família de la mare com un gest de purificació. Senzill i pràctic!
Les famílies donen molta importància a tenir almenys un nen per assegurar la continuïtat del clan, que en la societat Xerpa segueix el llinatge del pare. No obstant, el naixement d’una nena és igualment benvingut ja que en la seva societat la dona es considera, almenys en teoria, igual que l’home. Després, la pràctica, a ulls d’un occidental, ja no és així en molts aspectes.
La tria del nom de nadó és el fet més important de l’inici de la vida, a part del naixement en si mateix. La identitat dels xerpes consta de tres noms. Per posar el primer nom generalment s’utilitza el del dia de la setmana en què ha nascut, la qual cosa afegida a que el primer nom no distingeix el gènere, provoca que moltíssimes dones i homes es diguin igual. Això produeix també un efecte d’incertesa perquè quan has de conèixer algú del que només en saps el nom, fins que no el trobes en persona o en veus una foto, no saps si trobaràs una dona o un home. També es posen altres noms després de consultar algun lama.
El segon nom el tria la família per sorteig d’entre un ampli ventall de noms que sí que distingeixen entre dones i homes. Són noms amb significats com ara l’afortunat o llarga vida, pels homes o sana i alegre o sàvia, per a les dones.
El tercer nom és per a tots igual: Sherpa. És el senyal de pertinença al grup ètnic Xerpa.
EL LLARG CAMI DEL MATRIMONI
Les tradicions de les noces Xerpa encara es segueixen de manera molt estricta al Khumbu i amb petites modificacions entre els xerpes que viuen a Katmandú o fins i tot a l’estranger. Actualment la celebració de la festa final dels casaments dels xerpes que viuen al Khumbu s’acostuma a celebrar a Kathmandu durant l’hivern, ja que és un temps que no hi ha feina al Khumbu i moltes famílies passen l’hivern a Kathmandu.
Fins fa pocs anys, els matrimonis s’acordaven entre famílies però actualment això ha anat canviant i la majoria ja són matrimonis per amor. Segons les creences budistes, fer casar una filla contra la seva voluntat és pecat (digba) i també peca el marit que s’hi casa contra la seva voluntat.
El matrimoni és un llarg procés que comporta tres etapes i pot durar fins a tres anys o més. El procés s’inicia amb el Trichang que és la petició de matrimoni que la família del noi fa a la família de la noia, és a dir és el ritual del compromís. Passat un temps arriba la segona etapa, el Longchang, que és la cerimònia de confirmació per part dels nuvis i les famílies, de què tot va endavant. Abans de la tercera etapa hi ha un petit pas, però important, en el es decideix l’any i data exacte de la cerimònia final del casament.
Finalment, arribat el dia acordat, comença el Demchang que és la cerimònia consistent en una gran celebració, que pot durar dies, durant la qual es fa l’intercanvi dels anells. Com que en la cultura Xerpa no hi ha la tradició de la dot, la núvia rep la part de l’herència familiar que li pertoca en el moment del casament i és quan formalment va a viure amb l’home. No hi ha tradició de viatge de noces. Ells mateixos diuen, mig en broma mig en serio, que és perquè després de la gran celebració no els queden forces ni diners per a la lluna de mel.
Com a conseqüència de la gran durada de tot el procés i de l’elevat cost del casament, cada vegada és més freqüent que els nuvis visquin junts i que tinguin fills a partir de la segona etapa, i de rebot moltes parelles ja no celebrin el Demchang.
Pel què fa al divorci, entre els xerpes és bastant freqüent i s’estima que es produeix en un 30% dels matrimonis.
EL PAS CAP A LA PROPERA VIDA
Els rituals funeraris dels xerpes es segueixen estrictament tant pels que viuen al Khumbu com a Katmandú. Quan una persona mor, un o diversos lames són cridats immediatament a realitzar els rituals per generar una bona energia positiva per al difunt.
Com que l’escalfor del cos pot marxar pels peus, mans, ulls, nas, orelles, boca o la closca del cap, es considera que l’esperit del mort segueix la mateixa direcció que l’escalfor. Si surt per altres llocs es considera que la propera vida serà dolenta. Si surt pel nas o els ulls podrà re-encarnar-se en un animal o persona. Si surt pel cap pot ser que vagi al seu cel, anomenat Dewachen.
Encara que hi ha costums diferents, normalment el cos es manté a casa durant tres dies durant els quals els lames i la família realitzen rituals per ajudar i guiar l’ànima en el trànsit cap a l’altra vida. Passats aquests dies, es porta el cos del difunt al lloc de la cremació, acompanyat per una processó amb lames, música religiosa, banderes, para-sols, estendards i encens.
Cerimònia de cremació 
Ritual funerari Xerpa
Després de la cremació, un cop per setmana durant set setmanes, un lama realitza un ritual (Dun-tsig) a la casa del difunt. Dins les tres o quatre setmanes després de la mort, la família també realitza unes ofrenes anomenades Sheto que és la cerimònia que la família pot fer pel benestar de l’ànima del difunt. Aquestes ofrenes poden durar entre tres i quinze dies, depenent de la situació econòmica de la família. Cada vespre, la família posa una ofrena de tsampa a les brases del foc per a l’esperit del difunt i ofereix menjar i beure als familiars i amics que els acompanyen.
LLoc de cremació, a Pangboche 
Memorials funeraris (Chulung), a Pangboche
Les restes de la cremació es barregen amb argila i es converteixen en unes figuretes o medallons de Buda anomenades tsawar que es dipositen en un memorial (chulung) o en alguna cova sota una gran roca. Això succeeix al cap de 49 dies de la mort, que és l’espai de temps que consideren que hi ha entre dues vides. Al final d’aquest període queda determinada la propera vida de la persona i ja pot renéixer.
I aquí es reinicia la roda de la vida per als xerpes, que Tengboche Rinpoche, lama re-encarnat i abat del monestir de Tengboche ho veu així: “Quan tu et mors, que t’emportes? Els teus diners, la teva casa, fins i tot la teva dona i la família no venen amb tu en el trànsit d’aquesta vida cap a la teva propera vida. Tan sols els teus assoliments mentals i espirituals és el que la teva ment s’emporta cap al teu proper cos”
Interessantíssim! Llegint el teu blog aprenc i m’ho passo bé: Prodesse et delectare. Gràcies!
Gràcies Ramon pels teus comentaris. Celebro que ho trobis interessant.