A Nepal hi ha més de 60 grups ètnics i això fa que hi hagi fins a nou dates, i en conseqüència nou celebracions diferents, del l’Any Nou. La principal és la de Nava Varsha (Any Nou nepalès), que correspon al Bikram Sambat (calendari oficial nepalès) que té l’origen en el calendari hindú. Aquest any se celebrarà el 14 d’abril data en la que començarà l’any 2077.
Com que els budistes, i els xerpes entre ells, segueixen el calendari tibetà, ells celebren el Losar, que significa Any Nou en la llengua Xerpa. I per fer-ho una mica més difícil d’entendre pels occidentals tenen dues dates per aquesta celebració, encara que amb una durada i rituals idèntics. La primera és el Sonam Losar, que se celebra el dia ú de l’últim mes (Gyal) del calendari tibetà, que aquest any va ser el 25 de gener. És la data en que ho acostumen a celebrar els xerpes de les zones agrícoles ja que al febrer en molts llocs comencen les feines agrícoles.
La primera és el Sonam Losar, que se celebra el dia ú de l’últim mes (Gyal) del calendari tibetà, que aquest any va ser el 25 de gener. És la data en que ho acostumen a celebrar els xerpes de les zones agrícoles ja que al febrer en molts llocs comencen les feines agrícoles.
L’any tibetà de la rata de ferro 
Any de la rata de ferro
La segona data és la del Gyalpo Losar, que se celebra el dia ú del primer mes (Chu) del calendari tibetà, i que enguany va ser el 24 de febrer, data que va marcar l’inici de l’any 2147, designat com l’any de la rata de ferro. Aquesta és la data que celebren sobretot la gent religiosa, els funcionaris i la gent empleada als serveis i la industria, així com els molts xerpes que han anat a viure o passen l’hivern a Kathmandu.
Des de la perspectiva occidental sembla una mica estrany celebrar un mateix esdeveniment basat en un mateix calendari, en dues dates diferents. Però també entre les comunitats xerpes ja fa temps que hi ha el sentiment que s’hauria d’unificar en una sola data.
A mitjans de febrer, jo acabava de tornar al Khumbu per començar el segon període del meu projecte i això em va permetre seguir de prop les celebracions del Gyalpo Losar a Namche, que en la zona del Khumbu és l’únic poble que ho celebra per aquesta data. Els altres pobles ja ho havien celebrat a finals de gener.
I COM CELEBREN L’ARRIBADA DEL NOU ANY, ELS XERPES?
La celebració dura 3 dies. El primer dia les famílies fan una neteja i endreça a fons de tota la casa. És el dia de netejar el sutge que s’ha acumulat al sostre durant tot l’any com a conseqüència de fer foc amb llenya o excrements de iac, i de la mala o nul·la, evacuació de fums. Avui en dia això ha disminuït molt per la progressiva substitució de la llenya i els excrements per l’electricitat o el gas amb bombones. No obstant, la tradició es conserva i s’aprofita per fer una neteja general. Les escombraries, dins de bosses o sacs, les treuen a fora de casa i les dipositen a la cruïlla de carrers o camins més propera a la casa, on les recullen els encarregats de la recollida d’escombraries, que avui dia ja n’hi ha gairebé a tots els pobles (vegeu post 4 – Mantenir el Khumbu net! http://sherpalifeproject.com/mantenir-el-khumbu-net/).
Preparant el gu thuk 
Sopar en família i amb amics
Pel sopar d’aquest primer dia, les famílies preparen un potatge anomenat gu thuk, que consta de nou ingredients diferents: patata, pastanaga, carn de diverses menes, arròs, raves, espinacs, mongetes seques, blat de moro i uns trossets d’una pasta de farina d’arròs. Quan està cuit en treuen una mica de caldo i un trosset de patata, ho posen en una tasseta i l’ofereixen als déus. Feta l’ofrena, la família i els convidats s’asseuen a taula i comparteixen el gu thuk.
El segon dia el passen en família a casa. Al vespre, nit de cap d’any, posen espelmes, mengen khapse (unes pastes fregides elaborades amb farina d’arròs), fruits secs i caramels. Del khapse també en guarden les primeres peces per oferir-les als déus.
Ofrena matinal a la font 
Cremant encens
El tercer dia, dia de Cap d’Any, comença molt aviat. A les 2 o 3 de la matinada fan una primera crema d’encens a casa i després se’n van a la font del poble on cremen més encens, fan una ofrena als déus amb el menjar i beure que han guardat i omplen un recipient (sangshu) amb aigua de la font que, un cop a casa, també oferiran als déus perquè els porti bona sort.
Un sangshu, per endur-se aigua a casa 
Cantar i ballar de matinada
A la font, les famílies, a més de fer les ofrenes, mengen khapse i caramels, conviden a les famílies que hi hagi en aquell moment, uns als altres es posen pessics de farina a l’espatlla com desig de bona sort, distribueixen kates (mocadors de seda per desitjar sort) i fins i tot n’hi ha que ballen les seves danses tradicionals.
Jugant als daus 
Jugant a cartes tot el dia
A mig matí comença el Losar Party (festa comunitària de Cap d’Any) en un local del poble, on es reuneixen les famílies del poble i passen el dia jugant a cartes o daus, menjant, bevent, per acabar, ben entrada la nit, amb les seves danses tradicionals.
Preparant el dinar 
Danses tradicionals final de festa
A Kathmandu, m’expliquen, el dia de Cap d’Any el passen en família i és el divendres de la mateixa setmana que els diferents grups de xerpes de la ciutat organitzen el seu Losar Party en diferents locals de la ciutat, on, en alguns casos, es poden aplegar més de 400 persones.
Aquí al Khumbu es manté una tradició que allarga la celebració dels Losar més enllà dels tres dies.Cada dia, a la tarda-vespre, una família del poble convida a casa seva als altres veïns per celebrar el nou any i els ofereixen menjar i beure. I així dia rere dia es van succeint aquestes celebracions que, com us podeu imaginar, es poden allargar durant setmanes.
Com que és hivern, al camp aquí no s’hi pot treballar i de turistes se’n veuen pocs, hi ha poca feina per fer. Per això aquestes dates són ideals per trobar-se i fer vida comunitària abans no arribi la temporada de primavera durant la qual no hi ha temps ni per fer vida comunitària i, en molts casos, ni familiar.
Permeteu-me acabar amb tres de les felicitacions de l’any nou que més he sentit o llegit:
Feliç Losar!
Que l’any de la rata us porti bona salut, èxit, alegria i felicitat.
Que aquest any porti la pau i la igualtat a tothom i que puguin sorgir les condicions adequades per protegir i curar el nostre planeta i tots els éssers vius.