El Mani Rimdu és un festival religiós dedicat a Chyenrezig, el déu de la dansa i la compassió, que porta la pau i l’harmonia al món, i a qui s’invoca quan es recita el conegut mantra Om Mani Padme Hum (Oh, la joia del lotus!)
A l’haver marxat del Khumbu abans d’hora a causa del Covid-19, m’he perdut els dos últims i més importants festivals xerpes, el Mani Rindu de Thame i el Dumchi, que es celebrarà en diversos pobles del Khumbu a primers de juliol. Els xerpes celebren molts festivals que, a més del vessant religiós, són les ocasions que tenen les famílies i els amics per a la diversió, la vida social i el descans.
En aquest post i el proper, amb la col·laboració del meu amic Pasang, intentaré explicar l’origen i significat d’aquests dos festivals.
El Mani Rimdu de Thame
Pel què m’expliquen, aquest any ha sigut una celebració insòlita ja que, a causa del confinament del país, només hi van poder assistir la gent dels pobles dels voltants de Thame. Això ha fet que hagi sigut un festival “íntim” pels xerpes d’aquella zona.
Al Khumbu es celebra al monestir de Tengboche el mes de novembre, i al de Thame a finals de maig o principis de juny, segons s’escaigui d’acord amb el calendari tibetà. Dura dues setmanes al final de les quals hi ha tres dies amb assistència de públic, que aquest any van ser de l’1 al 3 de juny.
La celebració del Mani Rimdu es va introduir al Khumbu fa poc més de 90 anys des del monestir de Rongphu del Tibet, on dissortadament, aquesta tradició es va interrompre el 1959 quan aquest monestir tibetà, com tants d’altres, va ser destruït durant la Revolució Cultural xinesa.
Als anys 1980 el govern xinès va autoritzar la reconstrucció dels monestirs budistes al Tibet. Any 2002, un cop reconstruït el de Rongphu¸ el monjos van voler restablir el costum de celebrar el Mani Rimdu però no n’hi havia cap que sabés com es feia perquè no havien vist mai les danses que són l’essència de la celebració. Amb el suport del Mountain Institute de Nepal, els monjos de Rongphu van poder anar al monestir de Thame per aprendre les danses i l’any 2004 van restablir la celebració que des de llavors ja es celebra cada any. Es pot dir que a Rongphu ha sigut una celebració d’anada i tornada.
La preparació del Mani Rimdu dura 7 dies que comencen amb la cerimònia per a la protecció de la gent i la terra (aquest any va ser el 25 de maig). Durant els dies següents elaboren les torma, que són unes figures de formes diverses, molt treballades, fetes amb una massa a base d’arròs bullit, i uns mandales fets amb sorra tenyida de molts colors i que són unes veritables filigranes que només es poden fer amb una paciència infinita com la que ells tenen.
També preparen i beneeixen les rilbu que són unes píndoles vermelloses, a les que s’atribueix efectes d’allargar la vida, i que es distribueixen durant els darrers dies de la celebració. Així mateix assagen els balls de màscares i les representacions que faran els tres últims dies, ja amb públic.
El primer dia dels actes públics es fa la cerimònia de la benedicció anomenada Tsewang durant la qual distribueixen les rilbu entre els assistents. El segon dia els lames representen el Chhaam, uns espectacular balls de màscares. La celebració s’acaba el tercer dia amb el zigshag que és un ritual amb foc, d’ofrena als déus.
L’endemà al matí els lames fan una última ofrena als esperits de l’aigua i llencen al riu la sorra dels mandales.
Rilbu, les píndoles de la salut i la llarga vida
Aquestes píndoles s’elaboren amb farina d’arròs barrejada amb diversos ingredients que inclouen plantes i altres substàncies medicinals, pols de 5 metalls preciosos (or, plata, coure, llautó i ferro) i diverses substàncies beneïdes. Després les posen en unes bosses que el monjos més joves fan giravoltar per assecar-les, mentre donen voltes al monestir. Un cop seques, les pinten de vermell amb el producte obtingut d’una substància medicinal anomenada Tshal. Acabada la elaboració, les beneeixen i ja estan a punt de ser distribuïdes als assistents.
Els mandales de sorra acolorida
Els mandales, en la tradició budista, són una representació de l’univers o d’un espai limitat per un cercle on els déus o deesses hi són convidats mitjançant diversos rituals o mantres.
Encara que la seva forma i estructura pot variar segons les divinitats que inclou, els elements bàsics són sempre els mateixos, el palau de les divinitats, les seves portes i els cercles protectors. El palau, generalment un quadrat, es situa al centre sobre una creu de vajras (arma mística), que descansa sobre una flor de lotus, símbol de la puresa de l’univers. El palau acostuma a tenir quatre entrades adornades amb pòrtics de dissenys molt elaborats, coronats per una Dharmachakra (Roda del Dharma) i una parella de cérvols. El quadrat generalment està envoltat per dos cercles protectors, un de vajras, que simbolitzen la indestructible naturalesa de la realitat, i un cercle de foc.
Lames elaborant un mandala
Mandala fet amb sorra de colors
Els mandales per a rituals especials s’elaboren amb pols, grans o flors de diferents colors. Pel Mani Rimdu de Thame el mandala es prepara sobre un tauler de fusta utilitzant sorra molt fina acolorida amb tints vegetals. Els dibuixos es van creant, des del centre cap a les vores, dipositant petites quantitats de sorra de colors mitjançant els chakpu, uns embuts molt estrets.
Vestits, màscares i barrets
Els vestits, d’una gran varietat de colors, són molt feixucs, d’estil xinès, i estan fets amb teixits de seda.
Les màscares es consideren objectes sagrats i quan s’han utilitzat durant molt temps es creu que estan dotades del poder de les divinitats que representen i que tenen vida pròpia. Les fan amb un motllo d’argila, que quan està sec el recobreixen amb capes de roba encolades. Després trenquen el motllo, les pinten i les adornen amb cabells, cintes i mocadors. Algunes les coronen amb una diadema amb diverses calaveres. Per simular els cabells utilitzen pèl de cua de iac.
Màscara del personatge Thogden 
Ballador amb un vestit multicolor
Tenen una gran diversitat de barrets. Durant les cerimònies els lames utilitzen el tsezha, un barret groc de feltre amb forma de cresta de gall. L’abat del monestir utilitza l’anomenat pering, de feltre vermell i amb una forma peculiar acabada en punxa. En la foto de la presidència de la cerimònia de les danses d’aquest any al monestir de Thame, es poden veure quatre lames amb el tsezha i a l’esquerra el lama reencarnat (que és un nen de 10 anys) amb el pering.
Per algunes de les danses, el monjos utilitzen uns barrets anomenats shanag, coneguts també com els barrets negres, que simbolitzen l’existència del món. Com es pot veure en les fotografies, vestits, màscares i barrets són veritables obres d’artesania.
Lama amb un barret shanag (barret negre) 
Ballador amb màscara adornada amb pèl de iac
Chhaam, les danses sagrades
El segon dia de la part pública és el dia més esperat pels habitants de la zona. És el dia que els lames ballen les Chhaam i per fer-hoes transformen utilitzant els espectaculars vestits, màscares i barrets, especials per l’ocasió.
Les danses tenen lloc al pati del monestir on hi col·loquen un altar molt elaborat i el mandala que han preparat els primers dies.
El programa dura tot el dia i consta de 15 representacions entre danses i actes, on es barregen balls acompanyats amb instruments senzills (platerets o tambors) que toquen els mateixos balladors, amb altres danses on els personatges evolucionen al ritme de la música de llargues trompes i platerets. Hi ha dos interludis còmics, el del Mi Tsering (l’home vell) o el del Thogden. Aquest darrer fa una actuació que pot durar fins a 1 hora i és la més esperada per la gent. Durant l’actuació, entre acudit i acudit, aprofita per llançar missatges religiosos.
El programa acaba al captard amb la Ensemble dance (dansa del retorn) en la que hi participen tots els balladors que han actuat durant el dia i en acabar se’n tornen en processó cap a l’interior del monestir.
Altar del Mani Rimdu de Thame de 2020
Dansa final Ensemble Dance
En acabar els assistents se’n van a casa a sopar i més tard tornen per cantar i ballar danses populars xerpes tot bevent chhang fins ben entrada la nit. Un final laic pel festival religiós més important del Khumbu.
Jo ja havia tingut ocasió de veure el Mani Rimdu en altres ocasions però llavors no coneixia ni la cultura Xerpa ni el significat de les danses i rituals d’aquest festival com ho conec ara. Per això estic convençut que el dia que pugui tornar al Khumbu i assistir a aquest festival, ja no el veuré només com un espectacle, que ho és, sinó que els meus ulls d’occidental tindran un filtre que em permetrà veure-hi més enllà i entendre’n millor el sentit.
Coneixent la manera senzilla de ser dels xerpes i com viuen la seva cultura, em ve al cap la dita: assaboreix cada moment i assaboriràs la vida. I això és el que fan!
Les fotos del Mani Rimdu de Thame 2020 me les ha proporcionat Pasang Gelje Sherpa, de Namche