MANTENIR EL KHUMBU NET!

Hem sentit a parlar molt dels residus que deixen les expedicions a l’Everest des del camp base fins el cim. Això és la part més visible i que sempre ha tingut més ressò mediàtic, però és una part molt petita del problema dels residus a les valls del Khumbu.

Parlar de residus al Khumbu és parlar de tots els residus sòlids que generen els habitants i tota la gent que visita aquesta zona cada any. I també és parlar dels residus humans, que es converteixen en una font de contaminació que va directament a glaceres i rius.

Segons el cens del 2011a les valls del Khumbu hi vivien 7.161 persones i actualment s’estima que n’hi viuen unes 8.000.

D’altra banda cada any pugen pel Khumbu entre 65 i 70.000 persones, entre expedicions, trekkings i altres formes de turisme. Aquestes xifres ja donen una idea de l’abast dels residus que es generen en aquestes valls, amb l’agreujant que aquestes persones es concentren pràcticament totes en 6 mesos, primavera i tardor, que son les temporades de bon temps.

Per explicar com s’afronta aquest problema mediambiental vull de parlar de dues iniciatives: el Sagarmatha Pollution Control Committee que data ja de 1991 i, una de més recent, el Sagarmatha Next que va néixer fa un parell d’anys.

El Sagarmatha Pollution Control Committee (SPCC)

A finals dels anys 80 del segle passat va començar a haver-hi preocupació pel problema dels residus en aquestes valls, i va ser a partir d’aquesta preocupació que gent local va crear una ONG local amb l’objectiu de gestionar els residus i mantenir net el Khumbu, l’SPCC (www.spcc.org.np).

De tot el treball que han fet en aquests 28 anys, en vull destacar els contenidors situats en els principals camins, els grups locals de gestió i la creació d’abocadors d’escombraries a cada poble. Pot semblar poc però pensem de quins indrets estem parlant i en quines condicions han de treballar.

Actualment està pràcticament acabada la construcció de contenidors fets de pedra en els principals camins per on passen els trekkings més populars. La major part d’aquests  contenidors, que han anat substituint uns de metàl·lics més antics, es situen en les petites zones de descans que hi ha en els principals camins i permeten separar els residus en vidre i llaunes i plàstic i paper. Aquesta darrera setmana, tot pujant i baixant per una vall, he tingut l’ocasió de conèixer un dels equips que els construeixen i veure com al baixar ja n’havien acabat un que, al pujar, estava a mig fer. En 3 dies en fan un!

Per a la gestió i recollida d’escombraries, en tots aquests anys han creat 23 grups de gestió amb un paper molt important del Grups de Dones i de Joves, molt actives i actius en els pobles d’aquestes valls. La recollida es fa, com no podria ser d’altra manera, a peu, recollint les escombraries porta a porta i portant-les als abocadors. D’abocadors, també he pogut veure que n’hi ha a tots el pobles i fins i tot en els petits assentaments on hi viu algú tot l’any. Un dels llocs, Lungden, on tan sols hi viuen tres famílies tot l’any i situat a 4.350 m d’alçada, tenen el seu abocador.

El projecte Sagarmatha Next

Sagarmatha Next (www.sagarmathanext.com) és un projecte mediambiental molt innovador que vol ser el motor de la sostenibilitat del turisme al parc nacional de Sagarmatha i que ajunta en un sol projecte Educació, Art i Entreteniment relacionats amb el medi ambient i els residus així com la gestió dels propis residus. Aquest projecte està totalment finançat per un inversor social i es desenvolupa en col·laboració amb l’SPCC i altres organitzacions compromeses amb la sostenibilitat del turisme en aquestes valls. És una aposta agosarada, que no tothom acaba d’entendre aquí, però que em sembla que es guanyarà el reconeixement de la gent local.

El projecte comprèn la construcció de 4 edificis, amb un total d’uns 700 m2,  300 m més amunt de Namche. Són edificis amb un disseny molt especial i construïts seguint la manera tradicional de construcció d’aquí, a base sobretot de pedra i fusta, incorporant però, entre d’altres, tècniques especials per fer-los resistents als terratrèmols, molt freqüents aquí.

Com es pot suposar, les condicions amb les que es treballa en aquest lloc, meteorològiques, d’alçada o de subministrament de materials, fan que aquesta obra sigui única.

L’edifici principal serà un centre d’interpretació molt ben equipat.

El segon edifici serà una sala d’exposicions per artistes residents o convidats i una cafeteria.

Un tercer serà el taller pels artistes residents i les creacions seran a partir de residus.

El quart edifici serà una petita botiga on vendran les obres dels artistes.

Tenen previst obrir al públic el proper mes d’octubre que també s’aprofitarà per fer una prova pilot de gestió de residus que em va semblar genial. És el què ells en diuen el “Carry Me Back“ bag project.

Aquí faran un triatge de les escombraries i tot allò metàl·lic o de plàstic es compactarà en petits paquets de quilo i es demanarà a tothom que faci un trekking, vingui de visita o baixi d’una expedició, que s’emporti un d’aquest paquets fins a Kathmandu.

I això que pot representar? Doncs que si la resposta de la gent és positiva, com és d’esperar, amb la quantitat de persones que visiten aquestes valls, cada any es podran transportar més de 50 tones de residus fins a Kathmandu, sense cost.

Més endavant ja explicaré com queda el conjunt d’edificis un cop acabats, com funciona la prova pilot i com es desenvolupa l’activitat artística en un indret tan especial.