Com diu el títol, en aquest post volia parlar només d’aquest petit “descobriment” que vaig fer aquí a Namche i que està entre el romanticisme i la història. Però, en començar a escriure, de seguida em vaig adonar que per la gent que segueix el meu blog i no ha estat mai a Namche, podia ser interessant posar-ho en context i explicar l’origen i evolució d’aquest poble que, al meu parer, és un fet molt singular no sols aquí al Khumbu sinó a totes les zones de muntanya de Nepal. I per qui ja ho conegui o tingui pressa (ai la pressa dels occidentals!) pot anar directament al darrer apartat on hi trobarà la informació d’aquesta petita troballa.

Namche

Namche, anomenat Nauje en la llengua Xerpa, és un poble que es va crear fa menys de 150 anys en una zona que, segons la tradició oral, era plena d’arbres, sobretot ginebres i avets. Per això al principi en deien Nagchhe, que significa “el gran bosc”, i que va derivar cap a Nauje. Els primers pobladors van tallar grans quantitats d’arbres de manera que avui l’amfiteatre natural on hi ha el poble de Namche és una zona sense arbres. No obstant en els darrers anys estan repoblant els voltants amb arbres autòctons per iniciativa de veïns i del Sagarmatha National Park.

• 

• 

El comerç i el mercat setmanal

Namche mai ha sigut un poble agrícola i ja des del principi els seus habitants, molts dels quals  van arribar dels pobles dels voltants, es van dedicar al comerç d’intercanvi entre Nepal i Tibet. Les principals matèries que els comerciants xerpes del Khumbu intercanviaven eren sal i llana provinent del Tibet per arròs i cereals de l’Índia i el Nepal. Això els va fer prosperar ràpidament gràcies a que el govern nepalès a mitjans del segle XIX va concedir als xerpes el monopoli comercial amb Tibet a través del coll del Nangpa La, que és el coll per on van entrar els primers xerpes provinents del Tibet fa més de 500 anys. Avui en dia la comunitat xerpa de Namche és considerada una de les més riques de Nepal.

Els primers anys, Namche era sobretot un lloc on els comerciants emmagatzemaven les mercaderies fins que a principis dels anys 1900 es va anar convertint en el principal centre comercial de la zona. Això va ser així fins que el 1959 la Xina va ocupar el Tibet i el govern xinès va tancar el pas pel coll del Nangpa La, que comunica el Khumbu i el Tibet, i així va ser com es va aturar el comerç entre els dos països. Al cap de pocs anys la Xina va autoritzar als tibetans per anar fins al mercat de Namche però no als xerpes per entrar al Tibet.  Finalment, el 2012, ho van prohibir totalment perquè hi havia massa tibetans que no tornaven, ja fos per quedar-se a Namche o altres llocs com a refugiats o per anar a trobar el Dalai Lama a l’Índia.

Fins el 1964 el mercat setmanal de Namche no existia ja que els mercats setmanals són habituals a Nepal però no són un costum xerpa. Fins llavors les mercaderies que es guardaven a les cases i els comerciants les venien sota demanda. Va ser un oficial militar del primer destacament que el govern nepalès va establir a Namche, qui va iniciar el mercat per cobrir les necessitats dels soldats que eren més àmplies i diverses que les dels xerpes. Des de l’inici va ser un mercat de dissabte fins que fa un parell d’anys es va ampliar al divendres tot el dia i el dissabte a migdia. 

• 

• 

El creixement de Namche

Els primes anys Namche era un poble molt petit. Se sap que a l’any 1855 hi havia 55 llars i ja fins el 1990 no trobem les següents dades que parlen de 115 llars i 530 habitants. I des d’aleshores fins avui ja no hi ha dades fiables del creixement de Namche ja que els censos donen dades per agregacions de pobles. No obstant les estimacions parlen d’unes 270 llars i 900 habitants l’any 2001 i  320 llars i poc més de 1.000 habitants l’any 2011.

En canvi sí que hi ha dades de la evolució del turisme i dels allotjaments a Namche. L’any 1964 hi van venir tan sols 20 turistes, però a l’any 2000 van ser 25.291 i el 2018 van arribar als 56.303. Això ja dona una idea de la magnitud de l’impacte del turisme en aquest poble.                                                                    

• 

• 

• 

Pel que fa a l’allotjament dels turistes, fins a començaments dels anys 1970 acampaven en tendes o s’allotjaven en cases particulars dels mateixos guies que els acompanyaven. No va ser fins a l’any 1971 que es va obrir el primer lodge. Al cap de 2 anys ja n’hi havia 3 i a l’any 1990 se n’havien obert 30, amb una capacitat de 600 llits. L’any 2012 hi havia 51 allotjaments entre lodges i hotels i actualment n’hi ha 60.

Com a bon poble de comerciants que són, la primera botiga es va obrir el 1967, és a dir, 4 anys abans que el primer lodge. El 1990 ja hi havia 15 tea shops i 25 botigues. I va ser a l’any 2000 que van aparèixer les primeres bakeries, que oferien pastes i capuccinos. Actualment n’hi ha 14.

• 

• 

El gran nombre de turistes i la infraestructura que s’ha creat en el darrers 50 anys, ha fet de Namche un poble atípic entre els pobles del Khumbu. Durant les temporades de primavera i tardor s’assembla més a una petita ciutat turística occidental que no pas a un poble rural de qualsevol vall que hagis de caminar dos dies per arribar-hi. És el paradigma de la capacitat transformadora del turisme aquí al Khumbu.

El primer lodge

Aquell primer lodge, que tenia per nom Sherpa Hotel, es va obrir l’any 1971 en un edifici existent, de construcció tradicional xerpa, que constava de dues plantes. La inferior, amb entrada des del camp del darrera, estava destinada a magatzems i corrals pel bestiar com era costum a les cases xerpes. La planta de dalt era on s’allotjaven els turistes i tenia entrada independent des del camí que ara és un dels carrers principals de Namche. Sobre la porta d’accés encara s’hi pot llegir perfectament Sherpa Hotel.  

• 

• 

• 

Constava d’un vestíbul d’accés, una gran cuina, una sala menjador i una gran habitació comunitària per a tot els hostes. El “menú”en aquells anys era a base de patates, arròs i més patates.

• 

• 

• 

L’edifici on hi havia el Sherpa Hotel encara existeix tot i que en molt mal estat, com es pot veure en les fotografies. Avui serveix de magatzem de mals endreços i té els dies comptats ja que a començament de l’any que ve està previst que l’enderroquin per construir-hi un nou edifici per a usos comercials i de serveis. És per això que he volgut deixar aquest modest testimoni del que va ser l’inici del serveis d’allotjament que en menys de 50 anys han transformat radicalment el poble de Namche.