La majoria de persones no nepaleses, sobretot del món occidental, quan sentim a parlar de Sherpes pensem en persones que fan de portejadors o guies de trekkings i expedicions per les muntanyes de l’Himàlaia al Nepal. Però aquesta és una visió esbiaixada i molt limitada d’un grup ètnic, el Sherpa, que és un poble d’origen tibetà, amb una història, una llengua, una cultura i unes tradicions pròpies.

En aquest post intentaré explicar-ho de manera sintetitzada i entenedora, per posar en context aquest projecte.

L’arribada dels primers Sherpes al Nepal

Els historiadors han establert, basats en la transmissió oral de la història i les llegendes, que els primers Sherpa van arribar a Nepal fa uns 500 anys, procedents del Tibet central, on hi havien arribat des de la regió de Kham situada a l’est del país, desplaçats probablement a causa de persecucions religioses. De fet la paraula Sherpa (Sharwa en la seva llengua) significa gent de l’est.

Van entrar a Nepal per les valls del Khumbu travessant l’Himàlaia per ports de muntanya de més de 5.000 m. d’alçada tot anant a la recerca del beyul (vall sagrada amagada). Inicialment es van establir majoritàriament per l’àrea coneguda avui com a districte del Solukhumbu format per les regions del Khumbu, Pharak i Shorong (Solu). També se’n van establir a les valls del Rolwaling, situades a l’oest del Khumbu.

Aquelles terres eren, en aquells moments, unes terres deshabitades, amb unes de les condicions de vida més dures de la terra. Allà hi van viure en una relativa pau i practicant el Budisme Vajrayana, que és la base de la seva cultura, tradicions i estil de vida.

Amb el pas dels segles van anar arribant diversos grups que van ser l’origen dels quatre principals clans Sherpa: Minyagpa, Thimmi, Sertawa i Chawa, a partir dels quals es van originar els més de 20 clans que hi ha en l’actualitat.

Inicialment, els primers habitants es van establir més avall del què avui és el poble de Nauche (més conegut pel nom en llengua nepalesa de Namche Bazaar) ja que en aquells temps les valls superiors eren molt fredes. Amb l’acabament de le Petita Edat de Gel, al voltant de 1850, les condicions ambientals van millorar i això els va permetre moure’s gradualment cap a cotes més altes, moviment, aquest, que continua avui dia com a conseqüència del canvi climàtic actual.

La llengua Sherpa

La llengua Sherpa pertany al grup lingüístic del Tibetà, format per més de 25 llengües i més de 200 dialectes. Hi ha la creença molt estesa que la llengua Sherpa no té escriptura però no és cert. El que si és cert és que, bàsicament és una llengua parlada ja que el coneixement de la llengua Sherpa escrita es limita sobretot als erudits religiosos i alguns estudiosos.

El fet que l’educació s’hagi fet, fins fa poc, només en Nepalès i Anglès ha tingut entre d’altres conseqüències que els “sherpaparlants” quan es comuniquen per escrit ho facin en Nepalès o Anglès.

La creixent conscienciació d’institucions i persones en la revitalització de la llengua i cultura Sherpa, ha fet sorgir en els últims anys moltes iniciatives en el camp de l’educació i l’ús de la llengua escrita, que haurien de capgirar aquesta situació.

El Khumbu i els seus habitants

La regió del Khumbu està formada pel conjunt de les valls de la conca superior del riu Dudh Kosi i els seus tres afluents Bhote Kosi i Imja Khola,  al nord de les quals hi trobem tres cims de més de 8.000 m, el Cho Oyu, el Jomolangma (Everest) i el Lhotse. El límit sud d’aquesta regió es situa en la confluència dels rius Bhote Kosi i Dudh Kosi, just a sobre del poble de Jorsale on, després de creuar el nou pont penjat que porta el nom d’Edmund Hillary, s’inicia el camí de pujada fins a Nauche, principal poble del Khumbu.

Després de les darreres reformes administratives a Nepal, aquesta zona és coneguda amb el nom de Khumbu Pasang Lhamu Rural Municipality (KPLRM). Segons les dades del cens de 2011, hi viuen 8.989 persones de les quals 5.628 (un 62,62%) són Sherpes, la qual cosa representa que aquesta zona és on hi ha actualment la major població Sherpa, en termes relatius, de tot el món.

Per això, és aquí on vaig decidir desenvolupar el meu projecte, per conèixer millor com és la seva vida quotidiana en ple segle XXI.