Dels curanderos als raig X – mig segle de voluntat de crear serveis per a la salut

Un dels canvis importants que he pogut constatar durant aquest temps és el de la infraestructura i els serveis relacionats amb la salut, en l’àrea de la Khumbu Pasang Lhamu Rural Municipality (KPLRM).

Comparada amb altres zones remotes de Nepal, aquesta àrea disposa actualment d’un bon nivell d’equipaments sanitaris. No obstant és un nivell encara molt elemental si tenim en compte que hi viuen unes 10.000 persones i cada any la visiten 60.000 més.

Fins a començaments dels anys 1960 no hi havia cap lloc d’atenció mèdica. La gent d’aquí es refiava només de la medicina tradicional basada en herbes medicinals o de pràctiques espiritistes o religioses, per curar les malalties. 

No va ser fins l’any 1966 que Edmund Hillary va construir el primer hospital al poble de Khunde. Gràcies sobretot a les diverses fundacions que treballen a la zona, mig segle més tard ja disposen de 2 petits hospitals privats, a Khunde i Lukla; 3 centres públics d’atenció bàsica, molt precaris, a Namche (4), Pangboche (5) i Chheplung (6); 4 de privats, una mica més ben equipats, a Thame (1), Phortse (2), Monjo (3) i Namche (7); i 3 més també privats, especialitzats en medicina de muntanya, a Pheriche (8), Machermo (9) i Gokyo (10).

Mapa dels serveis de salut del Khumbu i Pharak

Per posar en context els serveis per a la salut en aquesta àrea cal tenir en compte tres factors: la gran extensió del territori (1.539 km2), la inexistència de vies de comunicació i el desequilibri entre els habitants (10.000) i els visitants (60.000).

ELS HOSPITALS

L’any 1966 s’obre l’hospital de Khunde, a 3.900 m, i no és fins 39 anys després, el 2005, que s’obre els segon, al poble de Lukla, a 2.800 m, just al costat del petit aeroport d’aquest poble. Tots dos hospitals són privats i van ser construïts i estan finançats per dues fundacions sense ànim de lucre.

Segons informacions recents, estan a punt de començar les obres de construcció del primer hospital públic, al poble de Chheplung, a mitja hora a peu de Lukla i que serà el més gran de tota la zona. La previsió és que es pugui obrir l’any 2020.

Els dos hospitals existents són de petites dimensions, 15 llits el de Khunde i 25 el de Lukla, però suficients pel tipus d’activitat que fan. De fet, segons els mateixos hospitals, poques vegades les omplen. A Khunde les utilitzen bàsicament les dones que hi van per tenir els seus fills i a Lukla només s’ocupen totes en plena temporada turística.

Una altra característica comuna és que els professionals que hi treballen, actualment tots són del país.

Hi ha tres aspectes que vull destacar de tots dos hospitals. Un és que, per la dimensió i pel nombre de pacients que atenen, només fan cirurgia de molt poca complexitat i els casos complexes els deriven a Kathmandu.

Un segon aspecte a destacar és el canvi radical que va representar per a les dones durant del procés de gestació i sobretot a l’hora dels parts. L’atenció durant l’embaràs i la possibilitat d’esperar l’hora del part al mateix hospital, sobretot per a les dones que viuen a moltes hores a peu de l’hospital més proper. Això ha fet augmentar l’èxit dels parts i ha ajudat molt a disminuir la mortalitat dels nadons.

El darrer aspecte que vull destacar són els serveis i programes de salut pública, planificació familiar, vacunació, educació per la salut (prevenció), prenatal i parts, que ofereixen els hospitals en un territori on fa mig segle no tenien cap infraestructura ni cap servei de salut.

ELS CENTRES D’ATENCIÓ BÀSICA

A dia d’avui hi ha 7 petits centres d’atenció bàsica, entre públics (Namche, Pangboche i Chheplung) i privats (Thame, Phortse, Namche i Monjo), escampats per tot el territori, de tal manera que tots els pobles habitats permanentment en tenen un en el mateix poble o en el del costat. És com una petita xarxa de seguretat pels habitants d’aquí, encara que alguns siguin molt precaris.

L’atenció mèdica és a càrrec de metges o metgesses en 4 centres i per professionals paramèdics en els altres 3. Tots tenen un estoc de medicaments per subministrar-los directament als usuaris, ja que només hi ha farmàcia a Namche.

En el cas dels centres públics, hi ha dos problemes recurrents. Un és la dificultat de trobar professionals que hi vulguin anar a treballar, sobretot els més remots. I l’altra és la limitació de medicaments disponibles.

Un exemple paradigmàtic és el del poble de Pangboche. L’atén un sol metge, que fa 5 anys el govern el va destinar allà, amb 4 professionals més que no hi van arribar a anar o en van marxar al cap de poc temps. Això l’obliga a ell a estar disponible les 24 hores de tots els dies de l’any. I ho fa, però quan temps aguantarà?

ELS CENTRES MÈDICS D’ALTA MUNTANYA

Són centres que per la seva funció estan situats en nuclis no habitats permanentment, molt remots i a molta alçada. Són a Pheriche (4.371 m), Machermo(4.410 m) i Gokyo(4.750 m).

Les característiques comunes a aquest centres és que estan especialitzats en problemes de salut relacionats amb l’activitat a alta muntanya, només estan oberts les temporades turístiques,  estan gestionats per organitzacions sense ànim de lucre, el personal que hi treballa és voluntari (majoritàriament estranger), són de pagament pels turistes i gairebé gratuïts per a la gent del país.

A més de l’atenció mèdica general i especialitzada, cada dia fan una sessió divulgativa i preventiva gratuïta, sobre els problemes de salut relacionats amb l’alçada. Cada any hi assisteixen entre 800 i 1.000 persones, a cada centre.

CRONOLOGIA DE LA CREACIÓ D’EQUIPAMENTS

1966 – Hospital de Khunde (privat).  Construït per Edmund Hillary, i finançat actualment per la Sir Edmund Hillary Foundation (http://thesiredmundhillaryfoundation.ca)

1970 – 1999 – Centres d’atenció bàsica (clínics) de Thame, Phortse i Monjo. Són privats i depenen de l’hospital de Khunde.

1970 – Centre d’atenció bàsica (health post) de Namche. És públic.

1973 – Centre mèdic d’alta muntanya (aid post) de Pheriche (privat). Construït i gestionat per la Himalayan Rescue Association (https://himalayanrescue.org.np/)

Finals dels anys 1990 – Centres d’atenció bàsica (health post) de Pangboche i Chheplung. Són públics.

1991 – Namche Dental Clinic, a Namche (privada). Construïda per la American Himalayan Foundation  (https://www.himalayan-foundation.org)

2003 – Centres mèdics d’alta muntanya (rescue post) de Machermo i Gokyo (privats). Construïts i gestionats per Community Action Nepal (https://www.canepal.org.uk/)

2005 – Hospital de Lukla (privat). Construït i finançat Nicole Niquille Foundation  (www.hopital-lukla.ch) i la Pasang Lhamu Foundation (www.pasanglhamufoundation.org)

2017 Mountain Medical Institute a Namche (privat). Construït per la Um Hong Gil Human Foundation


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *