KANCHHA SHERPA – L’últim d’aquells primers

Fa pocs dies, caminant pels voltants de Namche em vaig trobar amb un home, ja gran, que caminava poc a poc, vestit amb elegància a la manera tradicional dels xerpes i que anava resant tot contant els mantra que recitava amb les boles del threng-nga, una mena de rosari que fan servir els budistes.

Equip de l’expedició a l’Everest 1953 – Kanchha en el cercle vermell

La seva cara em va resultar familiar i després d’uns segons de dubte (jo soc molt mal fisonomista) vaig recordar unes fotos seves que havia vist i vaig adonar-me que era en Kanchha Sherpa, l’últim membre viu de tot l’equip de 103 xerpes i 13 expedicionaris que van formar part de l’expedició que va arribar al cim de l’Everest per primer cop, el 29 de  maig de 1953.

Ens vam saludar i vam intercanviar unes poques paraules de presentació, ens vam fer unes fotos i vam quedar de trobar-nos un dia a casa seva per parlar tranquil·lament. I cadascú de nosaltres va seguir el seu camí d’aquell matí de tardor, assolellat.

Així va ser com vaig conèixer a qui el Nepali Times va batejar com The last of the first (L’últim dels primers) i que jo m’he permès fer servir per titular aquest post.

Kanchha Sherpa té ara 86 anys però en tenia tot just 19 quan va conèixer Tenzing Norgay, el xerpa que va liderar l’equip de xerpes que van fer possible que el mateix Tenzing i Edmund Hillary trepitgessin per primera vegada el cim més alt de la terra, l’Everest (8.848 m).

La història del Kanchha és una història curiosa, que quan ell l’explica li brillen els ulls d’una manera poc freqüent en una persona de la seva edat. Fa emocionar.

El 1952, quan una expedició suïssa va passar per Namche de camí a l’Everest, Kancha Sherpa va quedar impressionat amb el material i el “glamour”, diu ell, dels muntanyencs. Tan forta va ser la impressió que li van causar que, amb 19 anys, ell i tres amics seus van marxar de casa, a peu, cap a Darjeeling (Índia). Allà, una dona de Thame els va conduir fins a Tenzing Norgay, que va resultar que coneixia al seu pare i que preparava l’expedició de John Hunt i Edmund Hillary de 1953 a l’Everest. Ambdues coses van ser decisives perquè el contractés.

Ell, fins llavors havia fet de portejador transportant càrregues de sal, blat de moro o arròs amunt i avall del camí que porta fins el Tibet a través del coll del Nangpa La (5.800 m). No tenia cap experiència d’escalar muntanyes però va aprendre ràpid i es va guanyar l’admiració i el respecte dels membres de l’expedició. Així, al cap de pocs dies ja transportava bombones d’oxigen i altres càrregues des del camp base cap als camps d’alçada que s’anaven instal·lant i així va arribar fins al Coll Sud de l’Everest (8.000 m).

Parlant de fins on havia arribat, em deia “Jo no estava especialment interessat en arribar fins dalt de tot però tampoc ho hauria pogut fer perquè no tots estàvem autoritzats pel govern del país, per arribar fins el cim”.

Durant 20 anys va continuar fent de portejador d’alçada per a diverses expedicions fins que, el 1973, una allau va matar 11 xerpes, entre ells el seu germà Jangbu. Va ser llavors quan, davant la insistència de la seva dona, ho va deixar. Encara va continuar uns anys fent de guia per a grups de trekking i pocs anys més tard va obrir el lodge Nirvana Home a Namche, aprofitant l’increment del turisme de muntanya que va esclatar els anys 1980.

Gràcies a això els seus fills, dues noies i dos nois, van poder estudiar i es van establir a Kathmandu i Dinamarca. Avui, és seu fill petit Tshering qui, després d’haver viscut 12 anys als EUA,  gestiona junt amb la seva dona el lodge que Kanchha va obrir i que gaudeix de molt bona reputació.

Actualment Kanchha passa mig any, l’estiu i l’hivern, a Kathmandu amb la seva filla gran Dawa i a la primavera i la tardor, que és quan fa més bon temps, s’està a Namche al lodge de la família.

És aquí on ens vam trobar fa pocs dies, a la seva senzilla habitació, assegut en una butaca. Quan vaig arribar-hi estava resant fent girar un mani lhakor (un d’aquells petits molinets d’oració amb mantras gravats). Això em va inspirar la primera qüestió que li vaig plantejar sobre com el budisme havia influït en la seva vida. Em va dir “ha sigut i és el meu estil de vida perquè estic convençut que en aquesta vida en tot moment hem fer el bé, respectar persones i animals i ajudar a la gent necessitada. Això complau els déus i és el camí adequat per una propera vida (després de la reencarnació) en plenitud”.

Vam parlar de Tenzing i Hillary. Em va explicar que estaven molt units i que es refiaven l’un de l’altre sense límits i que s’havien dit: “si vivim, vivim tots dos i si morim, morim tots dos”. I van viure tots dos. També em va dir que tots dos havien arribat al cim junts, al mateix temps.  Això deixa sense sentit la polèmica que tantes vegades s’ha suscitat sobre qui havia trepitjat primer el cim.

Va explicar que el poble Sherpa li està molt agraït a Hillary per com ell els va ajudar durant la resta de la seva vida, mitjançant la creació de l’Himalayan Trust (https://himalayantrust.org) per construir escoles i hospitals.

Ara fa 3 anys, va decidir, amb l’ajuda i el compromís de la seva família, crear la Kanchha Sherpa Foundation (https://kanchhafoundation.org) per ajudar a l’educació dels nens i nenes. Amb algunes donacions importants i sobretot amb les petites donacions que reben, poden ajudar a les escoles de Namche i Thame i a una escola de prop de Kathmandu, on distribueixen motxilles pels alumnes, donen uns premis anuals als millors estudiants i també distribueixen material escolar.

Vam acabar la nostra trobada parlant de si per la gent Xerpa d’aquestes valls el turisme ha sigut positiu o negatiu. La seva resposta va ser: “El turisme ha estat bo per als xerpes” però de seguida va afegir “però és dolent per als déus “. I com si ho volgués il·lustrar va dir: “Quan era petit, a l’hivern les muntanyes eren ben blanques de neu. Ara, els cims són negres. Això no és bo!”. Un resum savi del què és el canvi climàtic aquí al Khumbu … i arreu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *